dimarts, 5 de maig del 2009

rectificar es de savis / rectificar es de sabios


si amics, jo tampoc no soc perfecte i aqui en teniu la prova, ahir us vaig proposar escoltar aquest disc i aixi tant vosaltres com jo sabriem de quin peu calcen aquests 'the pains of being pure at heart', doncs be, ara ja ho se, i la meva recomanacio es que si veieu en una tenda aquesta portada, FUGIU!!

ells diuen que sonen com els ramones (jajajaja!!!) Kurt Kobain (jojojojo!! me parto!!!) MY BLOODY VALENTINE ( juas juas juas!!! hem volen matar de riure o que?)

el disc sencer recorda per tots costats a uns Jesus and Mary Chain despossseits de la seva mala bava o la seva foscor, son melodies pop en la linea dels Smiths (sense arribar al nivell dels d'en Morrissey), amb un envolcall de distorssio Fuzz, pero sense cap tipus de personalitat. El disc comença amb 4 temes popies insubstancials, si conseguiu escoltarlos sense canviar, veureu que despres el cd va evolucionant cap a paratges mes sorollosos, arrivant a la canço 6 'Stay Alive' que ben be podria ser el seu single, acabant amb la mes sorollosa de totes 'Gentle Son' (clar plagi de Jesus and...); l'evolucio es bona, pero sense cap tipus d'esperit, fora de la vacuitat i la buidor, ni tans sols aquestes dues cançons valen la pena per escoltar el disc

teniu dues opcions
1. escoltar el disc i oblidar-lo
2.no escoltar-lo (la millor)

la bona notícia es que estaran al primavera sound d'aquest 2009, així, mentre ells estiguin sonant i nosaltres veient alguna altra cosa, sabrem que no ens estem perdent res de bo





si amigos, yo tampoco soy perfecto y aqui teneis la prueba, ayer os propuse la escucha de este disco y asi tanto cvosotros como yo sabriamos como son estos 'the pains of bein pure at heart', pues bien, ahora ya lo se, i mi recomendacion es que si en una tienda veis esta portada, HUID!!

ellos dicen que suenan como los ramones (jajaja!!!) Kurt Kobain (jojojo!! me parto!!!) MY BLOODY VALENTINE (jua juas juas!!! me quieren matar de risa o que?)

el disco entero recuerda por todos lados a unos Jesus and Mary Chain desposeidos de su mala ostia o de su oscuridad, son melodia pop en la linea de los Smiths (sin llegar al nivel de los de Morrissey), con una envoltura de distorsion Fuzz, pero sin ningun tipo de personalidad. El disco empieza com 4 temas popies insultanciales, si conseguis seguir, escuchareis que luego el cd va evolucionando hacia paisajes mas ruidosos, llegando a la cancion 6 'Stay Alive' que bien podria ser el single, i hasta acabar con la mas ruidosa 'Gentle Son' (claro plagio de Jesus and...); la evolucion es buena pero sin ningun tipo de espiritu, fuera de la vacuidad i el vacio, ni tan solo estas dos canciones hacen valer la pena escuchar el disco

teneis dos opciones
1.escuchar el disco i olvidarlo
2.no escucharlo (la mejor)

la buena noticia es que estaran en l primavera sound 2009, asi, cuando ellos esten sonando i nosotros viendo alguna otra cosa, sabremos que no nos estaremos perdiendo nada

2 comentaris:

Dave Fuzz ha dit...

Ahora me dejas mucho más tranquilo, pensaba que habías sufrido una lesión auditiva ;) jejejeje

Big Bloo ha dit...

si, fue un pequeño desliz