la gent de 'indiegestio' ens prepara un concert

aixo, mateix la gent de indigestió, els qui estan sempre a la última de l'escena local de barcelona, els qui publiquen el webzine/fanzine: 'Nativa' (per cert, el podeu trobar aqui: http://www.indigestio.com/revista/revista.htm en pdf)

ens tenen preparat un concert triple per dimecres i un esmortzar per parlar dels problemes de la música dilluns, aqui teniu mes info sobre les dues propostes:

Hola!
Com dèiem l'altre dia, venen dues noves accions d'Indigestió, i ho repetim per si no t'hi vas fixar:
Diumenge 17 de febrer.
**CLUB HIPERSONS**, amb David Brown, Sabina Witt i Peter Thompson.
Llantiol. 20'00 hores. 6€ (3€, per subscriptors)
Dimarts 19 de febrer.
**ESMORZAR DE L’OBSERVATORI** sobre Música i literatura, amb Ramon Faura, músic i professor.
Granja La Nena. 10'00 hores. Inscripció gratuïta. Cal enviar mail a info@indigestio.com
www.indigestio.com
EL CLUB
Sobre la sessió del Club, podem dir que en aquesta ocasió hem buscat una nova combinació de tres cantants solistes per comprovar allò que des de l'austeritat instrumental també es pot ser singular. Com pot resultar el còctel de David, Sabina i Peter, ens té carregats de curiositat als qui ho muntem. Actuaran un darrera l'altre, però no deixa de ser un guió de pel.lícula.
Això ens han dit:
David Brown. "Antes de iniciar una gira alrededor del mundo, visitando países como Turquia, Rusia, Irlanda y Estados Unidos, David Brown, solista y líder del grupo Brazzaville interpretará unas cuantas canciones, algunas favoritas y otras nuevas, acompañado solo con la guitarra que ha comprado por 30 euros en una tienda de chatarra en Japón."
Sabina Witt. “Nací en Barcelona, pero miro atrás y mis orígenes me llevan a lugares muy diversos: desde Ucrania, Rumania, Francia, Sicilia, Buenos Aires... ¿Lejos de dónde?”. ¿LEJOS DE DÓNDE? Así es como se titula mi primer disco de canciones. La canción es un nexo más entre la música y la palabra, una forma artística en constante movimiento. Se enriquece no sólo cuando el texto encuentra una melodía amiga, sino también cuando logra reunir los elementos más propios de la tradición con aquellos característicos de los tiempos que corren. (...) Canción como espacio en el que confluyen el Jazz, la música mediterránea de siempre y ritmos folclóricos suramericanos; como punto de encuentro entre la palabra y la voz, entre el lenguaje y el sonido, entre uno y otro lado del Atlántico.
Peter Thompson. "Tengo algunas nuevas canciones, y también algunas viejas en las que ha cambiado todo... el mes pasado toqué en el heliogabal yo solo, fue diferente, es más fácil que usted me mire, y eso cambia como canto y vuelvo a plantearme las canciones a través de su respuesta. Quiero grabar algunas pronto, y es bueno jugar con ellas, romperlas, echarlas fuera, tomarlas de nuevo y tocarlas para la gente."
L'ESMORZAR
Al principi hi havia música, però no literatura. Tot el saber verbal es transmetia oralment. Precisament la música, apart d'altres coses, servia com a exercici mnemotècnic per què els aedes que havien de recitar el cicle homèric recordessin les paraules. La música per tant com a mediadora entre el poeta i el més enllà. Una vegada el saber verbal va passar a escriure's, neix la literatura.
Al principi, ben bé fins el renaixement, la música és una de les arts més considerades per qùè forma part de les matemàtiques. Vitrubi, en el seu tractat d'arquitectura, recomana als arquitectes que abans que res, estudiïn música.
Però de sobte... la música es converteix en un ofici de pobres!
I la literatura, en el producte per excel·lència del consum de masses. Som al segle XIX. Segle burgès. Segle, per alguna cosa serà, que filòsofs amb un peu al romanticisme (Schopenhauer i el primer Nietzsche) tractaran de resituar la música en el lloc més alt altra vegada.
I quin és el seu argument?... que és abstracta, que NO TÉ PARAULES, és a dir, que LA MÚSICA és tot el contrari de la LITERATURA.
Tota la informació a www.indigestio.com
Fins aviat!
Jordi Oliveras